presente (odne) pretérito (ikte) kondisjonalis
beasan bessen beasalin
beasašin
beasat besset beasalit
beasašit
beassá beasai beasalii
beasašii
besse beasaime beasaleimme
beasašeimme
beassabeahtti beasaide beasaleidde
beasašeidde
beassaba beasaiga beasaleigga
beasašeigga
beassat beasaimet beasaleimmet
beasašeimmet
beassabehtet beasaidet beasaleiddet
beasašeiddet
besset besse beasaledje
beasašedje
presente negación
beasa
pretérito negación
beassan
kondisjonalis negación
beasale
beasaše
perf.participio
beassan
imperativo segunda persona singular
beasa
imperativo segunda persona dual
beassi
imperativo segunda persona plural
besset
beasset
Eanet sojahanhámit →

beassat (verb)

  • 1. (verb) librarse (IV, + Loc, Span: UseTV)
    Lean beassan ráŋggáštusas.
    Me he librado del castigo.
  • 2. (verb) zafarse (IV, + Loc, Span: UseTV)
  • 3. (verb) eludir (IV, + Loc, Span: UseTV)
  • 4. (verb) escapar (IV, + Loc, Span: UseTV)
    Suola beasai báhtui politiijas.
    El ladrón escapó de la policía.
  • 5. (verb) escaparse (IV, + Loc, Span: UseTV)
  • 6. (verb) conseguir (IV, + Loc, Span: UseTV)
    Viimmat son beasai ceavzit matematihkas.
    Por fin consiguió aprobar matemáticas.
  • 7. (verb) lograr (IV, + Loc, Span: UseTV)
  • 8. (VLc) llegar (IV, + Ill, Span: + a)
    Besset go don várrečohkkii?
    ¿Llegaste a la cima de la montaña?
  • 9. (Un puesto, un cargo, la documentación de un asunto, etc) (verb) acceder (IV, + Ill, Span: + a)
    Vaikko garrasit bargen, de in beassan dat virgái.
    Aunque trabajé duro, no pude acceder a ese puesto.
  • 10. (Un puesto, un cargo, la documentación de un asunto, etc) (verb) obtener (IV, + Ill)
    beassat suohkanstivrii.
    obtener un escaño en el ayuntamiento
  • 11. (Un puesto, un cargo, la documentación de un asunto, etc) (verb) sacar (IV, + Ill)
    beassat virgái
    sacar una plaza
  • 12. (VLc) obtener permiso (IV)
    Maŋŋil go direktovrrain hupmen, de bessen dutkat ásahusas.
    Después de hablar con el director, obtuve el permiso para investigar en la institución.
presente (odne) pretérito (ikte) kondisjonalis
beasan bessen beasalin
beasašin
beasat besset beasalit
beasašit
beassá beasai beasalii
beasašii
besse beasaime beasaleimme
beasašeimme
beassabeahtti beasaide beasaleidde
beasašeidde
beassaba beasaiga beasaleigga
beasašeigga
beassat beasaimet beasaleimmet
beasašeimmet
beassabehtet beasaidet beasaleiddet
beasašeiddet
besset besse beasaledje
beasašedje
presente negación
beasa
pretérito negación
beassan
kondisjonalis negación
beasale
beasaše
perf.participio
beassan
imperativo segunda persona singular
beasa
imperativo segunda persona dual
beassi
imperativo segunda persona plural
besset
beasset
Eanet sojahanhámit →
beassat Sátnehistorjá → (Ii gávdno teakstakorpus dán gillii)
  • beassat verb intransitiv infinitivo
  • beassat verb intransitiv indicativo presente primera persona plural

Juoga ii doaimma?

Jus fuobmát meattáhusa, de berrešit váldit oktavuođa minguin. Čilge čuolmma ja muital guđe neahttalohkki dahje mobiilatelefovnna don geavahit, ja maid ledjet ohcame go fuobmájit váttisvuođa.

beassat lea vejolaččat dán sáni hápmi:

beassadit Sátnehistorjá → (Ii gávdno teakstakorpus dán gillii)
  • beassadit verb transitiv imperativo negación
  • beassadit verb transitiv imperativo segunda persona singular
  • beassadit verb transitiv indicativo presente negación
beassat Sátnehistorjá → (Ii gávdno teakstakorpus dán gillii)
  • beassat verb intransitiv infinitivo
  • beassat verb intransitiv indicativo presente primera persona plural